Universitat de Barcelona

Institut de Formació Contínua

La persona, al centre de la col·laboració sociosanitària.

10.07.2014

La Jornada de Cloenda del Màster en Gestió d'Equips i Serveis en l'Atenció Primària (GESSAP) ha estat un reflex fidel del desenvolupament d'aquest programa, enfocat a lliurar coneixements aplicats a la realitat actual de l'atenció primària.

Cloenda del Màster en Gestió d'Equips i Serveis en l'Atenció Primària (GESAP)
La Jornada de Cloenda del Màster en Gestió d’Equips i Serveis en l’Atenció Primària (GESSAP) ha estat un reflex fidel del desenvolupament d’aquest programa, enfocat a lliurar coneixements aplicats a la realitat actual de l’atenció primària. La Jornada ha ofert una sessió de treball en què autoritats, experts i alumnes han analitzat els avantatges i els reptes que planteja un model col·laboratiu que ha d’articular de manera efectiva l’acció social i la sanitària. 
 
La trobada ha començat amb la presentació que han fet el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Boi Ruiz, i la consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària (PIAISS), que reforça la col·laboració entre els serveis socials i sanitaris en l’atenció a pacients amb necessitats especials.Neli Caldentey, directora general de l’IL3-UB, i el doctor Josep Maria Grego, director del Màster GESSAP, han acompanyat les autoritats en la presentació de la iniciativa.
 
L’evolució demogràfica cap a una població cada cop més envellida ha fet necessari que es replantegés el model d’atenció del sistema sanitari existent a Catalunya.Com va apuntar la consellera de Benestar Social, el pes cada cop més gran de les malalties cròniques i l’augment creixent de la dependència, entre altres factors, exigeixen una nova aproximació al pacient.En opinió de Munté «el Pla garantirà la participació de tots els agents del sistema sanitari i social impulsant un model col·laboratiu per planificar intervencions i consultes entre professionals de diferents àmbits, la qual cosa tindrà un impacte directe en el benestar de les persones».
 
Per al conseller de Salut, Boi Ruiz, l’acció de govern passa necessàriament pel manteniment de la cohesió social.En aquest sentit, ha destacat el compromís de l’Administració «per evolucionar des de la coordinació, que ha donat tan bons fruits, cap a la interacció entre els actors del sistema sociosanitari», la qual cosa garantirà el màxim suport a les necessitats de dependència de la societat actual.Amb la col·laboració dels professionals del sistema i amb la incorporació de les tecnologies de la informació, el pla aprovat el 25 de febrer passat té per objectiu «optimitzar capacitats, recursos i dades, de manera que s’acabi configurant una xarxa d’atenció multidisciplinària en què cada actor sàpiga quin paper hi té i pugui interactuar de manera òptima amb altres professionals per oferir una atenció més ajustada».
 
Visió de futur i bones pràctiques
 
Moderada per Joan Subirats, investigador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, la primera taula va analitzar la complexitat que comporta un canvi tan radical de model com el que planteja el PIAISS i la importància de situar les persones en la línia de mira de la innovació sociosanitària per estructurar una nova cartera de serveis assistencials multidisciplinaris que responguin millor a les seves necessitats.
 
Carmela Fortuny, directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), Josep Maria Padrosa, director de CatSalut, i Albert Ledesma, director del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària, han aprofundit en la manera com institucions ja consolidades com l’ICAS i CatSalut poden impulsar el canvi en els seus processos per aconseguir implementar de manera efectiva aquest nou model.
 
«Moltes de les pràctiques que proposa el Pla les estan posant en pràctica actualment els professionals del sistema sanitari, ja que sempre és a les bases on es detecten les necessitats», ha recordat Fortuny.«Ara l’objectiu és estandarditzar aquestes lògiques per conformar el full de ruta d’un nou sistema sociosanitari marcat pel consens, el reconeixement i l’avaluació de les accions que cal dur a terme», ha assenyalat.Per a Josep Maria Padrosa, la clau és de quina forma es poden fer «pivotar i redireccionar els recursos de manera adequada per transformar positivament el sistema i aconseguir el nivell de resolució més adequat i més pròxim».En aquest sentit, el director del Pla, Albert Ledesma, ha reconegut que s’enfronten a grans reptes («incorporar al model el component geogràfic i ser conscients de les desigualtats de desenvolupament del territori o emprar les tecnologies de la informació més enllà d’un model acumulador de dades»), però també que la iniciativa ofereix una oportunitat per donar resposta de manera eficient a les demandes sociosanitàries de la societat.
 
La segona taula rodona, «Visualitzant el futur», ha presentat tres iniciatives actualment en marxa que, tot i no emmarcar-se dins del Pla Interdepartamental, ja fa uns quants anys que funcionen i que recullen l’esperit del model i confirmen els bons resultats que aconsegueix la integració sociosanitària.De fet, tal com van explicar els titulars de les carteres de Salut i de Benestar Social de la Generalitat, aquestes pràctiques i altres de semblants han servit d'inspiració per al Pla, que s'ha dissenyat partint de mecanismes col·laboratius que ja estan en marxa en el territori català.
 
A la comarca de l’Alt Penedès, conscients de la creixent falta de recursos i de l’augment de la demanda social i sanitària, es van redissenyar els processos d’atenció creant cinc circuits amb processos estàndard per a l’atenció multidisciplinària, amb l’objectiu de fer més eficients les estructures assistencials que donen servei a una població de 106.000 habitants.La constatació que l’evolució sanitària dels pacients tenia una relació directa amb el seu benestar social ha fet possible que es donessin respostes integrals a les persones i s’ha aconseguit un estalvi de més de 79.000 euros en els quatre anys d’execució d’aquest pla pilot.
 
En el cas del model col·laboratiu de la comarca del Gironès, el projecte Planta Comunitària Virtual engloba una població de 31.000 habitants en sis municipis i se centra en pacients amb un alt grau de vulnerabilitat sanitària i social.La iniciativa proposa un nou model assistencial amb què s’entrega una atenció integrada de manera proactiva i s’acosten els recursos al pacient, de manera que se’n millora l’estat de salut, alhora que es fa èmfasi també en aspectes crítics com la seva qualitat de vida o la menor utilització de serveis d’alt cost per al sistema.
 
Finalment, Badalona Serveis Assistencials (BSA) ha presentat l'evolució del seu servei d'atenció domiciliària destinat a cobrir les necessitats sociosanitàries de caràcter no urgent d’una població de 430.000 persones.A través de l’estructuració d’un model d’atenció de baixa intensitat i d’un altre de tipus moderat, que complementen els serveis d’urgència del 061, s’han estandarditzat els procediments dels professionals implicats i s’han fomentat així noves formes de treball en equip.Després d’avaluar 130 casos que estan en marxa sota el nou model, BSA ha constatat una reducció del 57 % dels ingressos hospitalaris, un 54 % menys de visites a urgències, una disminució del 34 % de les consultes al metge de família i una reducció del 15 % de la despesa farmacèutica, dades que confirmen l’efectivitat dels models col·laboratius entre l'àmbit sanitari i el social.
 
Eines per sortir-se’n en el nou escenari sociosanitari
 
El Màster en Gestió d’Equips i Serveis en l’Atenció Primària té com a objectiu optimitzar la formació dels professionals de la salut, de manera que l’assistència diària sigui més eficaç i de més qualitat.El programa, que a partir de la pròxima edició amplia els seus continguts a l’àmbit hospitalari i dels serveis socials i que, per tant, passa a anomenar-se Màster en Gestió d’Equips i Serveis en l’Atenció Primària, Hospitalària i Serveis Socials (GESAPH), ofereix una formació que fa èmfasi en el desenvolupament de les capacitats de coordinació, lideratge i direcció d’equips desvelant les innovacions, noves estratègies, models i resultats de les bones pràctiques executades per diverses institucions d’atenció primària en l'actualitat.
 
La Jornada de Cloenda de l’edició 2013-2014 ha confirmat la vocació d’aquest màster i de l’IL3-UB de posar-se en contacte i entaular un debat amb personalitats i experts rellevants del sector, alhora que ofereix una formació totalment connectada amb la pràctica real de l’exercici professional.
© IL3 - Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - Espanya Tel. +34 93 403 96 96 - Telèfon d'Informació: +34 93 309 36 54

Dos campus d'Excel·lència Internacional:

  • BKC - Barcelona Knowledge Campus
  • Health Universitat de Barcelona Campus

Amb la col·laboració de:

  • Banco Santander
  • Catalunya Caixa