Universitat de Barcelona

Institut de Formació Contínua

Neurolideratge, la manera de construir equips d'alt rendiment.

02.06.2015

Moltes de les reaccions humanes que fan difícil assolir l'èxit del treball en equip són l'herència d'un desenvolupament cerebral que en un inici va estar marcat per comportaments impulsius i de supervivència.

Moltes de les reaccions humanes que fan difícil assolir l'èxit del treball en equip són l'herència d'un desenvolupament cerebral que en un inici va estar marcat per comportaments impulsius i de supervivència. Conèixer, entendre i gestionar aquestes actituds per aconseguir connectar amb l'altre, i a partir d'aquí sincronitzar esforços per assolir fites comunes, és una de les aportacions que el neurolideratge fa avui al món professional.

Una sessió per alliberar-se de prejudicis, comprendre l'altre i connectar-hi. Així va ser la cinquena de les keynote sessions que va tenir lloc a l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, l’IL3-UB, aquesta vegada “neuroliderada” per Marta Ligioiz, metgessa, neurobiòloga del comportament i coach professional.

Els 60 professionals participants es van involucrar de manera activa en el descobriment dels mecanismes que motiven els comportaments i actituds que les persones tenen en els entorns laborals i personals. “Només cal mirar l'empresa de més èxit del món, el cos humà, per entendre com funciona l'excel·lència: el vincle i una sincronització perfecta de funcions en la qual cada cèl·lula compleix amb la seva missió, sense sentir-se més o menys que l'altra, per aconseguir un objectiu tan ambiciós com és el viure”, va comentar l'experta.

Partint d'aquesta premissa, la coordinació de les parts, la sessió va començar a endinsar-se en els diferents processos que impulsen o obstaculitzen el treball en equip, sempre amb la participació activa de tots els assistents.

Una primera consideració té a veure amb la mateixa evolució del cervell humà que es desenvolupa en tres etapes consecutives corresponents a “estructures orgàniques i funcionals”, en si integra un “cervell basal, anomenat sovint de rèptil”, que comprèn el tronc cerebral i que és el responsable de comportaments impulsius (reflexos) més propers a les reaccions bàsiques de supervivència; un “cervell de mamífer”, que engloba el sistema límbic i que sobre l'anterior incorpora l'experiència emocional per interpretar la realitat amb més opcions de respostes, i segons el context de cada moment; i finalment “l’escorça cerebral”, que representa un salt qualitatiu en el desenvolupament d'aquest òrgan aportant una capacitat d'aprenentatge i anàlisi capaç d'exercir una gestió sobre el comportament en sinergia amb els “altres” cervells.

La realitat és que, segles després d'aquest procés d'evolució, l'ésser humà encara conserva reaccions primàries pròpies del cervell de rèptil i mamífer (molt importants per a la nostra supervivència) que solen manifestar-se sense intervenció del raciocini o escorça, provocant comportaments igualment primaris en els altres que se senten “amenaçats”. Territorialitat, sentiment de bandada, impulsivitat agressivitat, defensa, fugida, evitació, contagi emocional o dansa de lluita de poder són reaccions que no obren possibilitat de resposta en l'altre i impedeixen el desenvolupament d'equips d'alt rendiment: “Entendre aquests comportaments i sortir-ne dóna perspectiva, ens fa més flexibles i ens permet connectar amb l'altre”, va comentar Ligioiz.

Des del moment en què es produeix aquesta connexió, és fonamental facilitar les dinàmiques per impulsar la màxima sincronització en el grup. Fomentar el vincle, la cooperació integral, la comunicació efectiva i instantània juntament amb la flexibilitat són algunes de les claus de l'èxit en aquest procés. La felicitat i el factor humà són, també, elements determinants per potenciar les habilitats dels membres d'un equip. “Només cal pensar en un mateix quan és feliç: tot és més senzill, ens sentim enèrgics, capaços i motivats”. Així ho han entès organitzacions innovadores com ara Mobivery, Vygon, OpenEnglish o Vortex, que ja compten amb un "Responsable de felicitat" en les seves estructures amb l'objectiu de motivar i canalitzar les inquietuds dels treballadors.

Derivat d'aquesta actitud, el canvi de visió de “treballar en una funció” per “participar en la missió” és una altra de les qüestions que ajuda a consolidar el model d'alta eficiència, ja que és capaç d'activar els mecanismes de la passió en cadascun dels membres de l'equip. “La neurociència té molt a aportar al creixement de les organitzacions. Ajuda a estimular la connexió i la complicitat en les persones potenciant-ne les capacitats al màxim i minimitzant-ne les actituds més primàries”, va concloure l'experta.

Si vols veure el vídeo de la sessió fent clic aquí
© IL3 - Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - Espanya Tel. +34 93 403 96 96 - Telèfon d'Informació: +34 93 309 36 54

Dos campus d'Excel·lència Internacional:

  • BKC - Barcelona Knowledge Campus
  • Health Universitat de Barcelona Campus

Amb la col·laboració de:

  • Banco Santander
  • Catalunya Caixa