Universitat de Barcelona

Institut de Formació Contínua

El Cànon Digital sota una lupa

12.03.2008

La taula rodona va ser organitzada per l'IL3-UB, enmarcada en el programa d'activitats de l'IL3Aula+

El fenomen de la imposició o no del cànon digital, va ser abordat el passat dijous 28 de febrer, a l’Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona (IL3-UB), en la taula rodona “El cànon digital: un abús o una necessitat?”, que va reunir a quatre experts en la matèria: Sr. Josep Jover Padró, president de l’Associació Espanyola de Petites i Mitjanes Empreses d’Informàtica i noves Tecnologies (APEMIT) i portaveu de “Todos contra el canon” a Catalunya, Sr. Miquel Àngel Vallès, advocat i assessor de la societat d’autors i editors (SGAE) a Catalunya, Sr. José Miguel Sanz Martínez, secretari general de la Unió de Consumidors de Catalunya-UCC i representant de l’SGAE, i Montserrat Benzal Medina, assessora jurídica de l’Entidad de Gestión de Derecho de los Productores Audiovisuales (EGEDA).

L’activitat, emmarcada en el programa de conferències i debats de l’IL3Aula+, i coorganitzat juntament amb AnticsIL3, va ser moderada per Verónica Sartori, presidenta de l'Associació d'Antics Alumnes de l'IL3-UB.

El Sr. Vallès, va donar inici al col·loqui amb una exposició sobre la creació del dret d’autor i la propietat intel·lectual, amb la finalitat de demostrar que aquestes consideracions legals tenen molts anys dins de les lleis espanyoles i, que d’aquestes, se’n deriva el que és el cànon. “Són drets que atribueix la llei pel fet de la creació a l’autor d’una obra” va definir Vallès. Dins dels tipus de drets, va destacar els patrimonials, com aquells drets exclusius dels autors que impedeixen que qualsevol altre pugui fer ús de l’obra sense autorització, incloent-ne les còpies. No obstant, la llei penalitza la reproducció per ús privat i imposa una “compensació equitativa o cànon” a l’autor per cada suport de reproducció. Vallès va considerar que “el cànon és un sistema just, però complex, jurídicament complex”.

La participació del Sr. Jover Padró va centrar-se en un recompte històric del dret d’autor on va relatar amb gràcia i eloqüència com les “viudetes” dels autors es quedaven sense res al morir els seus marits. Amb el pas dels anys, es van crear aquests drets per garantir-les el sustento diari. Tanmateix, Jover Padró va ser molt vehement al dir que “el problema no és acceptar que hi ha drets d’autor, sinó com estan aplicats aquests drets”, exemplificant clarament com un usuari comú paga el cànon a mesura que va usant diferents tipus de suports com una gravadora, un CD, o una memòria portàtil. “S’ha anat establint una política d’imposició de molts petits cànons que es van sumant” va explicar Jover Padró, per finalitzar la seva ponència posant sobre la taula els seus dubtes sobre el “catxondeig” que existeix a l’hora de repartir el cànon.

A continuació, l’advocada Montserrat Benzal Medina va aclarir la necessitat de que “existeixi el cànon per poder realitzar còpies privades. Si no existís el cànon qualsevol còpia seria il·lícita”. Benzal va explicar que aquest import és responsabilitat de les empreses intermediàries, ja que són elles les que posen a l’abast de la mà els mitjans de reproducció als usuaris. Alhora, les empreses obliguen a pagar als usuaris el cànon. “S’està trivialitzant l’assumpte i es vol posar als consumidors en contra de les entitats de gestió, quan això és un pagament que no correspon als consumidors, a menys que ells facin la còpia” va comentar. “De tots els suports venuts, el 80% es va destinar a la còpia” va ser una de les xifres contundents que va proporcionar Benzal. “De 255 milions de suports DVD del 2006, es van copiar 375 milions d’obres” , va informar l’advocada, qui a més va comentar que no es pot perseguir cada suport venut per verificar quin és el destí últim, però si es pot valorar un import aplicat als suports i repartir-ho entre tots, això seria “un sistema adequat i just”.

Finalment, el Sr. José Miguel Sanz va comentar que com usuari final la única cosa que li queda és pagar. “Pagar i no parlar”. Fent al·lusió al fet de que aquest cànon es negocia entre diversos sectors i “curiosament” el que paga no està assentat a la taula de negociació. “I aquí estem en una escletxa del dret en referència a com s’interpreta i es converteix en un abús de poder”. El representant de l’associació de consumidors va definir el cànon com una injustícia. “És un sistema que la única cosa que permet és un cobrament indiscriminat per l’ús d’una tecnologia”. Sanz va concloure advocant per la presumpció d’innocència: “l’ús d’aquests mitjans de suport no sempre són per delinquir i tot i això el cànon presumeix que sí”.

Un cop tancades les exposicions, el públic va debatre els punts tractats, convertint-se així, en un espai de debat encès. Els dos advocats, a favor del cànon, van haver de defensar els seus punts de vista des de vàries perspectives, ja que la majoria del públic present estava en contra.

Adriana Ron-Pedrique
Alumna del Màster en Periodisme BCNY (IL3-UB)

Enllaços relacionats:
Programa d’activitats IL3Aula+

© IL3 - Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - Espanya Tel. +34 93 403 96 96 - Telèfon d'Informació: +34 93 309 36 54

Dos campus d'Excel·lència Internacional:

  • BKC - Barcelona Knowledge Campus
  • Health Universitat de Barcelona Campus

Amb la col·laboració de:

  • Banco Santander
  • Catalunya Caixa