L’auge de les microcredencials a Europa està redefinint la manera com aprenem, treballem i demostrem les nostres competències. Mentre que les certificacions han estat durant anys el model més comú de reconeixement acadèmic, les microcredencials representen una nova etapa: més flexible, modular i adaptada als reptes del mercat laboral actual.
En un context en què l’actualització constant de coneixements és essencial, les microcredencials de la Universitat de Barcelona es consoliden com una eina clau per al desenvolupament professional, que combina el rigor universitari amb l’agilitat que exigeixen les empreses.
Què diferencia les microcredencials de les certificacions tradicionals?
La principal diferència rau en l’estructura i el propòsit. Les microcredencials són formacions breus i modulars, dissenyades per acreditar competències específiques que es poden aplicar de manera immediata a l’entorn laboral. A més, són acumulables i verificables digitalment, cosa que permet integrar-les dins de trajectòries formatives més àmplies, com ara un postgrau o un màster.
Per contra, les certificacions tradicionals sovint estan associades a la finalització d’un curs complet o són emeses per entitats externes que avaluen coneixements tècnics. Tot i que encara són útils en contextos concrets, no ofereixen la mateixa flexibilitat ni el reconeixement europeu estandarditzat que les microcredencials impulsades per la Comissió Europea en el marc de l’educació superior.
Més enllà del format flexible, l’auge de les microcredencials està estretament lligat al seu paper dins de les polítiques educatives europees.
Per què les microcredencials estan guanyant protagonisme a Europa?
La Unió Europea ha identificat les microcredencials com una eina essencial per a promoure l’aprenentatge permanent i la mobilitat professional. El 2022, el Consell Europeu va aprovar un marc comú que en garanteix la qualitat, la transparència i el reconeixement entre països, i estableix així una base sòlida per a integrar-les al sistema educatiu i laboral europeu.
Aquest suport institucional ha permès que les microcredencials no només siguin una tendència formativa, sinó també una aposta estratègica: una manera de mantenir la població activa qualificada davant de la transformació digital, la sostenibilitat i els nous models d’ocupació.
Quins avantatges ofereixen les microcredencials enfront de les certificacions?
Les microcredencials s’han consolidat com una eina estratègica per als professionals que busquen mantenir-se actualitzats en un entorn laboral canviant. Entre els seus principals avantatges destaquen:
- Reconeixement oficial europeu, avalat per universitats i organismes acreditats.
- Aprenentatge flexible, adaptable als temps i a les necessitats de l’estudiant.
- Format digital verificable, que facilita la traçabilitat i la portabilitat de les competències.
- Orientació pràctica i immediata, centrada en resultats reals i aplicables.
- Compatibilitat amb estudis universitaris, fet que permet avançar cap a titulacions superiors.
Aquestes característiques converteixen les microcredencials en un instrument més àgil, inclusiu i actualitzat que les certificacions tradicionals, que ofereix valor tant per als professionals com per a les empreses que busquen talent amb competències verificades.
Les microcredencials i les certificacions poden conviure?
Sí, però amb enfocaments diferents. Les certificacions acadèmiques —com les que atorga la Universitat de Barcelona o el mateix IL3-UB en finalitzar un curs o màster— continuen sent una prova formal d’aprofitament dins d’un programa formatiu.
Així i tot, les microcredencials van un pas més enllà: redefineixen com s’estructura l’aprenentatge, cosa que permet acumular coneixement per mòduls i certificar cada avenç de manera independent. Això afavoreix una formació contínua, escalable i alineada amb les competències que el mercat demana en temps real.
Com contribueixen les microcredencials al desenvolupament professional?
L’IL3-UB, com a Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, ha estat pioner en la integració de microcredencials dins de la seva oferta universitària. Aquestes formacions, dissenyades per experts i validades acadèmicament, permeten adquirir habilitats específiques en àrees clau com la tecnologia, la sostenibilitat, la gestió empresarial o la salut.
La seva fortalesa principal és que acrediten aprenentatges mesurables i aplicables, cosa que ofereix als professionals un avantatge competitiu tangible. A més, es poden combinar dins de trajectòries més àmplies, de manera que permeten construir un itinerari formatiu a mida sense renunciar a la qualitat ni al reconeixement universitari.
Quin impacte tenen les microcredencials en el futur de l’educació universitària?
Les microcredencials estan transformant el paper de la universitat, que ja no només certifica títols llargs, sinó també aprenentatges concrets i transferibles. Aquesta evolució reforça el vincle entre l’educació superior i l’entorn professional, fet que converteix les universitats en agents actius del reciclatge professional i l’ocupabilitat.
El model de l’IL3-UB exemplifica aquest canvi, combinant rigor acadèmic, innovació pedagògica i orientació pràctica, amb l’objectiu de formar professionals capaços d’adaptar-se als nous reptes globals. Tot apunta que el model modular i digitalitzat de les microcredencials continuarà redefinint l’aprenentatge universitari en els pròxims anys.
