Universitat de Barcelona

Institut de Formació Contínua

Cultivar l'univers emocional en expansió per construir millors organitzacions.

30.10.2015

Mitjançant la comprensió de com s'estructura i interacciona el complex univers de les emocions humanes, el director del postgrau en Intel·ligència Emocional, Rafael Bisquerra, el divulgador Eduard Punset i l'estudi PalauGea, han elaborat un mapa gràfic de 307 emocions amb la intenció d'ajudar a canviar dinàmiques a l'interior de l'empresa i en l'àmbit personal.

La clau rau en anar contra corrent de la pròpia naturalesa humana centrada en les emocions negatives.
 
Quantes emocions som capaços d'escriure en tres minuts? I si tinguéssim temps il·limitat, quantes en podríem identificar? Quantes són les emocions realment existents? Amb aquest aparent simple desafiament, el professor Rafael Bisquerra va obrir la sessió dedicada a l'Univers de les Emocions organitzada pel Màster en Intel·ligència Emocional en les Organitzacions i Coaching en l'Entorn Laboral de l'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona, l'IL3-UB.
 
Mentre que en el primer minut els més de 120 participants aconseguien embastar un substantiu emocional rere l'altre, a mesura que avançava el temps, aquests s'anaven esgotant. Finalment, la mitjana d'emocions identificades va ser entre 13 i 17 emocions, lluny de les 307 identificades pel projecte “L'univers de les emocions”, una iniciativa realitzada en col·laboració amb Rafael Bisquerra, el divulgador Eduard Punset i l'estudi PalauGea.
 
“Les emocions existeixen per ajudar a adaptar-nos a l'entorn. Totes són necessàries: no n’hi ha de bones o dolentes, simplement són positives si provoquen benestar o negatives si poden portar-nos a un estat de malestar”, ha advertit Bisquerra. Sota aquesta premissa, el mapa organitza les emocions en forma de galàxies: 3 negatives, situades a la part inferior de la composició, i tres positives a la part superior, totes envoltades d'altres emocions directament relacionades amb la principal. Aquests ecosistemes conviuen, a més, amb cinc cometes: emocions capaces de pertànyer a una o una altra galàxia segons el context en què se situïn.
 
Galàxies, constel·lacions i llei de la gravetat
 
Amb una hipersensibilitat humana a allò negatiu, la por es considera la primera de les emocions. La segona és reacció directa de la primera: la ira. La tercera, com a conseqüència de les dues anteriors, correspon a la tristesa. Al voltant de cadascuna hi ha altres emocions, les que gravitant al voltant de l'emoció principal conformen una galàxia. I aquestes tres galàxies són una constel·lació que, fent un símil amb les lleis de l'astronomia, són capaces d'atrapar qualsevol ésser humà en la seva força gravitacional provocant-li malestar.
 
Al contrari es troba la constel·lació positiva que s'inaugura amb l'alegria, la quarta de les emocions i l'última de les considerades bàsiques. A continuació i en cinquè lloc li segueix l'amor, una emoció que, tal com explica Bisquerra, “per viure-la és imprescindible cultivar-la”. És el que ell anomena “galàxies en expansió”, emocions que s'han de treballar i que per experimentar-les obliguen l'ésser humà a anar en contra de la seva pròpia naturalesa, més tendent a provar les negatives ja que estan directament relacionades amb la seva capacitat de supervivència. La felicitat és l'última de les emocions positives, considerada també en expansió.
 
Existeixen altres emocions fora d'aquestes galàxies que es passegen com cometes: poden pertànyer indistintament a una o l’altra segons el context i, generalment, en el seu vessant negatiu afloren de manera natural i en el positiu són complexes de construir. Exemples en són la sorpresa o la passió.
 
Complementen aquest particular univers les galàxies de les emocions socials aquelles que es construeixen amb les altres, com ara la vergonya, una experiència que sentim quan experimentem por de ser jutjats pels altres; les emocions estètiques que ens apropen a l'amor i la felicitat, però que és imprescindible educar-les; i altres microgalaxias irregulars com el fàstic o l'ansietat, abans relacionades amb comportaments de supervivència –el fàstic per protegir-se d’aliments en mal estat, l'ansietat com una derivació de la por considerada un mecanisme d'alerta davant un perill imminent– però avui allunyades del seu origen i en constant evolució segons el context.
 
L'aplicabilitat de l’“Univers de les emocions” en l'entorn laboral i personal rau en la comprensió que es té de cadascuna de les forces que es generen entre galàxies i en la capacitat de cada persona per impulsar les situades a la part superior del mapa, les positives. “L'univers en expansió, que es relaciona amb actituds i valors, és fonamental treballar-lo. La clau està en ser capaços de passar de les emocions naturals, les negatives, a les del nivell superior per construir societats, empreses i organitzacions amb intel·ligència emocional”, va afirmar Bisquerra. En aquest sentit, malgrat que és incert quina és l'emoció més preponderant a l'empresa –“depèn de molts factors: de les emocions col·lectives, del contagi emocional, de la cultura corporativa”– el que sí és un fet és que és possible canviar les dinàmiques emocionals a l'empresa apostant de forma decidida per l'univers en expansió.
© IL3 - Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - Espanya Tel. +34 93 403 96 96 - Telèfon d'Informació: +34 93 309 36 54

Dos campus d'Excel·lència Internacional:

  • BKC - Barcelona Knowledge Campus
  • Health Universitat de Barcelona Campus

Amb la col·laboració de:

  • Banco Santander
  • Catalunya Caixa