Màster de Formació Permanent en Criminologia Crítica i Dret Penitenciari

1. Les transformacions epistemològiques a les primeres escoles del pensament criminològic
1.1. Naixement de la criminologia en la Il·lustració i l'inici de la "qüestió criminal", especialment la consideració dels delictes i les penes com a objecte d'estudi.
1.2. El pas a una dimensió epistemològica de caràcter mèdic biològic que va atorgar a la criminologia una pretensió de ciència a través del mesurament d'allò que es considerava normal respecte del que es definia com a patològic.
1.3. La transformació de la criminologia en una disciplina de tall sociològic on, tant als Estats Units d'Amèrica com a l'Europa Occidental, es va eixamplar l'objecte de coneixement científic. Les dimensions que van atorgar les teories de l'Escola de Chicago i el funcionalisme (aquest últim en tots dos continents) van promoure el pas d'una unidireccionalitat etiològica cap a una multifactorialitat sociocultural.

2. Marxisme, interaccionisme simbòlic i criminologia crítica
2.1. L'antipsiquiatria i les crítiques al tancament institucional. Les teories de la reacció social: les seves interpretacions i les crítiques. L'enfocament de l'etiquetatge i l'interaccionisme simbòlic.
2.2. Les teories del conflicte, el marxisme i el pensament crític respecte de la qüestió criminal. El càstig, les relacions socials i el poder.
2.3. Coneixement i objecte per a una criminologia crítica o alternativa. L'Escola de Criminologia de Berkeley als Estats Units. La recepció a Europa i a Amèrica Llatina. Les aportacions del minimalisme, el realisme i l'abolicionisme.

3. El gir neoconservador i el populisme punitiu
3.1. Actuarialisme criminològic.
3.2. Realisme de dretes.
3.3. Tendències neopositivistes.

4. La criminologia global. Els delictes dels estats i dels mercats
4.1. Debat entorn de l'estatut epistemològic de la criminologia (també crítica) amb la denúncia del seu silenci sobre les guerres, les atrocitats massives i el mal social provocat, també, per negocis legals que causen estralls en les societats contemporànies.
4.2. Consideració de nous vectors que apunten a una transformació de la criminologia actual (els paradigmes de la memòria, la violència estructural i el mal social), representen pilars per a una actualització de l'agenda d'estudi de la disciplina.
4.3. Algunes de les problemàtiques més importants que en el present es refereixen a la relació entre crisi econòmica, crisi democràtica i producció de mal social.

5. Criminologia estatal-corporativa
5.1. Anàlisi històrica i fenomenològica de la violència exercida per l'Estat i les grans corporacions.
5.2. Exposició sobre l'atenció que els estudis criminològics han dedicat a aquestes formes específiques de violència.
5.3. Revisió de les principals estratègies teòriques i pràctiques per a la prevenció de la violència estatal i corporativa.

6. Criminologia verda
6.1. La crisi ecosocial global i el rol de la criminologia.
6.2. La dimensió i mesurament dels danys i els crims mediambientals, la identificació dels actors i els responsables, i la proposició de
6.3. mesures per a prevenir-los, controlar-los i combatre'ls
6.4. El paper del dret: regulació i desregulació, medi ambient i drets humans.

7. Violències, memòria, estats de negació
7.1. La memòria de la violència com a categoria epistemològica.
7.2. Crims dels poderosos i estats de negació.
7.3. Justícia transicional: límits i possibilitats.

8. Criminologia i gènere
8.1. Els incidents de la presó preventiva i de l'execució penal.
8.2. El principi de legalitat i les garanties criminal, penal, jurisdiccional i d'execució.
8.3. El control jurisdiccional de la legalitat penitenciària: el debat sobre la naturalesa i la seva efectivitat.

9. Epistemologies del sud i criminologia decolonial
9.1. Desigualtat, subordinació i dependència en la producció de coneixement sobre la qüestió criminal a escala global. La seva connexió amb les formes més àmplies de colonialisme i neocolonialisme. Passat i present.
9.2. Temptatives d'introduir unes perspectives del sud/decolonials en el debat sobre la qüestió criminal. Debats i perspectives.
9.3. Innovacions conceptuals des de les perifèries globals en el debat sobre la qüestió criminal. Discussió d'exemples concrets.

10. Filosofia, teories i epistemologia de les penes
10.1. La justificació del càstig en l'antic règim. Límits jurídics i polítics. Les teories de la pena. Teories absolutes i relatives. Kant versus Bentham. La presó com a mode homogeni de càstig. Corregibilitat i incorregibilitat i mètodes punitius i la seva justificació.
10.2. La progressivitat de la pena.
10.3. L'absència de justificació en instàncies burocràtiques en l'actualitat. La tornada a les justificacions utilitàries o retributives a la fi del segle XX i principis del XXI. Els partidaris del dret penal simbòlic i la prevenció general positiva. El populisme punitiu.
10.4. La sociologia clàssica i el problema del càstig legal. Karl Marx, lluita de classes, desigualtat i càstig legal.
10.5. Emile Durkheim, consciència col·lectiva i mutacions del càstig legal.
10.6. Max Weber, racionalització i burocratització del càstig legal. Reelaboracions contemporànies en una teoria sociològica del càstig.
10.7. Cultura, mentalitats i sensibilitats i càstig legal: la proposta multidimensional de David Garland. La lectura de Garland de les transformacions del càstig en les societats actuals: abastos i límits.

11. Genealogia de la presó a Europa i a Amèrica Llatina
11.1. Els estudis sobre la genealogia de la pena privativa de llibertat moderna.
11.2. Coneixement sobre les diferents perspectives teòriques amb relació a l'evolució històrica de la pena privativa de llibertat.
11.3. Les diferents modalitats de règims penitenciaris i de privació de llibertat a Europa i a Amèrica Llatina.

12. Sistemes internacionals de protecció de drets i sistemes penitenciaris comparats
12.1. Articulació sobre la promoció i la protecció de drets experimentada en els sistemes internacionals (universal, interamericà i europeu).
12.2. Coneixement ampliat sobre avenços en matèria de doctrina, jurisprudència i categories analítiques principals dels sistemes de protecció de drets.
12.3. Anàlisi dels fonaments, límits i impactes dels sistemes de protecció de drets humans en contrast amb les pràctiques dels sistemes penitenciaris i carceraris des d'una perspectiva comparada.

13. La presó legal i la presó real
13.1. La normativa internacional sobre l'empresonament.
13.2. La normativa llatinoamericana i espanyola sobre la presó: selecció de casos.
13.3. La presó real: experiències concretes de l'empresonament a Espanya i a Amèrica Llatina.

14. Monitoratge de la privació de llibertat i violència institucional carcerària
14.1. Proveir les i els estudiants de coneixement bàsic sobre els sistemes d'inspecció i monitoratge dels llocs de privació de llibertat, des d'una perspectiva del dret internacional dels drets humans.
14.2. Analitzar també les dimensions de la violència institucional carcerària.
14.3. Explicar les diverses estratègies per abordar la violència institucional carcerària.

15. Taller de recerca
15.1. L'estructuració d'un TFM. Aspectes formals i metodològics.
15.2. La necessària mirada interdisciplinària en la recerca criminològica crítica i de la qüestió carcerària.
15.3. Exemples de recerques sobre la qüestió criminal i penològica.

16. Treball final de màster