Els assoliments i els reptes de la Llei 8/2021, de protecció a la infància i l’adolescència

La nova Llei 8/2021, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència (LOPIVI), reconeix per primera vegada el dret que tenen nens, nenes i adolescents a créixer lliures de violència. Tal com va quedar palès a la jornada “Infància sense cicatrius”, coorganitzada per IL3-UB i Save the Children, la promulgació d’aquesta llei és un gran assoliment, però també un gran repte. Es tracta del punt de partida per a un canvi social que depèn de la iniciativa legisladora, l’estratègia dels actors implicats, públics i privats, i els recursos que es posaran a disposició de la norma.

JORNADA: INFANCIA SIN VIOLENCIA Oportunidades de la nueva Ley de Protección a la Infancia y la Adolescencia frente a la violencia

Esperança i desafiaments a parts iguals. Aquest ha estat el clima amb el qual va concloure la jornada Infància sense cicatrius. Oportunitats de la nova Llei de protecció a la infància enfront de la violència (LOPIVI), organitzada pel màster interdisciplinari en Prevenció i Tractament de la Violència Familiar d’IL3-UB i Save The Children España. L’esdeveniment en línia va confirmar l’interès que la promulgació de la llei ha generat en diversos segments de la gestió social, sanitària, educativa i la societat civil: va congregar més de 180 professionals que, sota el guiatge d’un destacat grup d’experts, van poder conèixer els aspectes més rellevants de la nova norma, les claus per aplicar-la, així com les vies per solucionar i resoldre els buits que, malgrat la promulgació de la llei, encara es mantenen.

LOPIVI: la base d’una societat futura lliure de violència

En la inauguració de la jornada, el Dr. Joan Guardia, rector de la Universitat de Barcelona, va destacar que la LOPIVI és la base que necessita la societat del futur: “Per construir una societat justa i equitativa és cabdal protegir el benestar de la infància i l’adolescència”. Va coincidir plenament amb aquesta reflexió Andrés Conde, director general de Save the Children España, qui va donar visibilitat al llarg i complex camí recorregut des dels primers intents d’impulsar la llei fa més de 10 anys fins a la seva promulgació el mes de juny passat com a Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència enfront de la violència: “La violència envers la infància no és natural i és evitable. Aquesta llei és el primer pas polític per desencadenar un canvi de paradigma en la manera com el nostre país tracta els nens, les nenes i els adolescents. Reconeix el dret d’aquest grup a viure lliure de violència. Sens dubte, és el millor camí per aconseguir una societat adulta lliure de violència i basada en el respecte”. Per a Alexis Serra, secretari d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, aquesta llei marca el camí per a una nova etapa de col·laboració entre administracions i serà clau “per impulsar la formació de perfils específics destinats a concretar la feina de protecció a la infància i l’adolescència amb el focus posat en la prevenció”.

Per què la LOPIVI és tan rellevant?

En la seva intervenció, Jorge Cardona, catedràtic de Dret Internacional Públic a la Universitat de València, va donar detalls sobre per què és tan rellevant la promulgació de la Llei orgànica 8/2021. Segons l’expert, el concepte clau de la llei és la integralitat, perquè considera els nens, les nenes i els adolescents des de tots els àmbits que afecten el seu benestar —familiar, en el sistema de protecció per a aquells que no estan en família, en la seva esfera social i de lleure, educativa, emocional...— i perquè preveu accions que també són integrals: “La llei no es limita a sancionar la violència, sinó que preveu mesures de sensibilització, formació, prevenció, detecció i reparació d’aquesta violència”.

Segons l’anàlisi de Cardona, els principis de la llei es poden resumir en set punts clau:

  • Prohibició de qualsevol forma de violència.
  • Prevenció de la violència.
  • Promoció del bon tracte cap a la infància i l’adolescència.
  • Lluitar contra les causes estructurals de la violència, majoritàriament d’origen cultural.
  • Especialització dels professionals que treballen amb la infància i l’adolescència.
  • Empoderament i reforç de l’autonomia dels nens, les nenes i els adolescents.
  • Atenció especial a la vulnerabilitat: col·lectius migrants, amb discapacitat, LGTBI...

María Jesús Larios, adjunta al Síndic de Greuges de Catalunya per a la defensa dels drets dels nens, va destacar que amb aquesta llei finalment el nen i la nena estan en el centre, amb un enfocament holístic de la seva persona, i va deixar clar que el benestar d’aquest segment és un dret —“nens, nenes i adolescents tenen dret a no patir cap mena de violència”—, per la qual cosa ja no es tracta d’una responsabilitat arbitrària de les administracions i ciutadans, sinó que es genera una obligatorietat en relació amb el seu exercici.

Antoni Pérez, director de Save the Children Catalunya, va recordar que la violència contra la infància i l’adolescència ha estat fins ara un fenomen invisibilitzat, moltes vegades impune i amb una gran tolerància social. “Això ja és passat, tenim una llei pionera a escala mundial i molt ambiciosa en els seus plantejaments”, va celebrar, assenyalant que, perquè tingui èxit, cal que es produeixi el canvi cultural de tolerància zero respecte a la violència.

Guillem Iñiguez, director general d’IL3-UB, va destacar que la formació està cridada a ser una eina clau per a l’aplicació d’aquesta llei, de manera que els professionals implicats en el circuit siguin capaços de detectar-la en fases primerenques i erradicar-la del tot. Així mateix, va situar com a imprescindible la creació d’un ecosistema de col·laboració interdisciplinària per a la seva aplicació: “Espais com la universitat són claus per facilitar la trobada entre professionals i, d’aquesta manera, construir els ponts que necessita la llei”.

Nova llei, nous reptes

Jorge Cardona va recordar que la llei és el primer pas d’un llarg camí que s’inicia i que la seva aplicació correcta depèn d’una decidida aposta legislativa, estratègica i de recursos per part de les administracions. “En primer lloc, és fonamental que les comunitats autònomes revisin la seva legislació competencial tenint en compte la nova llei per adoptar noves normes que en facin factible l’aplicació. En segon lloc, han de participar en l’elaboració de l’estratègia nacional, però han de dissenyar la seva pròpia estratègia de protecció a la infància i l’adolescència segons la seva realitat local. I, finalment, han de posar els recursos personals, materials i financers per executar la llei”. Cardona va recordar que “no hi ha cap dret a cost zero”.

Per a Ester Cabanes, el repte principal és la voluntat política: “Hem de tenir governs que creguin en la necessitat de promulgar i fer complir aquest tipus de lleis sense que estiguin supeditades a cicles polítics”, va afirmar. En un àmbit més específic, María Jesús Larios va destacar que l’administració ha d’assumir la seva responsabilitat en la construcció d’entorns familiars segurs: “És responsabilitat seva fer valer el fet que nens i nenes han de créixer en entorns segurs. És responsabilitat seva també promoure la criança positiva, posar els recursos perquè sigui una realitat, no desentendre’s d’aquesta esfera privada”. Així mateix, va comentar que és imprescindible impulsar espais de trobades interdepartamentals per garantir la seva aplicació de manera col·laborativa entre tots els professionals, i que es faci una decidida aposta per la formació per assegurar la implementació de la llei.

Isabel Lázaro, especialista en dret de la infància i professora de la Universitat Pontifícia Comillas, va coincidir amb Cardona en el fet que és imprescindible un desplegament normatiu de la llei per assegurar que s’executen correctament accions clau com la detecció i la comunicació: “S’ha d’anar més enllà del protocol, ja que l’aplicació ferma de la llei depèn d’una norma clara”. Així mateix, va recomanar impulsar sistemes d’avaluació en l’estructura de protecció “perquè cada actor realment faci el paper que la llei li exigeix”.

Pel que fa als col·lectius més vulnerables —discapacitats, LGTBI, migrants no acompanyats, en acolliment...—, Clara Martínez, directora de la càtedra dels Drets del Nen a la Universitat Pontifícia Comillas ICAI-ICADE, reflexiona sobre la necessitat de legislar en relació amb les intervencions d’urgència en cas de sospita o risc de violència: “L’atenció en cas d’urgència no està subjecta a requisits procedimentals ni de forma... Si és immediata, s’ha de fer, però és convenient que es formalitzi per què s’ha actuat d’una manera o una altra”.

Des de SICAR, col·lectiu que ofereix serveis d’atenció integral a persones que han estat víctimes de tràfic, la seva màxima representant a Catalunya, Rosa Cendón, va celebrar que la llei reconegui el tràfic com un dels tipus de violència d’extrema gravetat i ofereixi cobertura independentment del tipus d’explotació a què s’ha estat sotmès. No obstant això, en connectar el tràfic amb l’esfera únicament sexual s’obvien altres tipus de violència en aquest àmbit, com és el cas de la mendicitat, el treball forçat o l’exercici de la delinqüència a la qual moltes vegades se sotmet els menors. Segons l’experta, també queda pendent la protecció a menors fills o filles víctimes de violència de tràfic, i reconèixer que aquest tipus de violència moltes vegades està connectada amb el crim organitzat, “cosa que implica més complexitat respecte a altres tipus de violència si es vol fer una detecció, una actuació i una prevenció correctes”.

Entre els interrogants que planteja Cendón, hi ha si la llei serà capaç d’atendre des de la mirada personalitzada col·lectius especialment vulnerables més enllà de la generalització de la violència. En el cas de les víctimes de tràfic, l’enfocament d’edat és sens dubte clau per assegurar que es protegeix el dret dels menors al seu benestar.

David Rodríguez, de la Fundació IDEA, va posar el focus en la infància migrant i refugiada. L’expert va recalcar que la llei ha perdut una oportunitat en la protecció d’aquest col·lectiu i va reclamar que s’impulsi normativa complementària per corregir el fet que els menors no acompanyats no compten amb un context familiar que pugui implicar-se en la reparació de la violència: “És imprescindible dissenyar noves iniciatives compensatòries que vagin més enllà de la residència institucional”, va assenyalar.

El deure de comunicació i notificació

Isabel Lázaro va aportar visibilitat sobre els canvis que incorpora la nova llei amb relació a la detecció en fases primerenques de situacions de violència i l’obligatorietat de comunicar-ho als estaments pertinents.

Va explicar que la llei preveu “un deure qualificat” que pesa sobre certs col·lectius professionals (centres sanitaris, d’acolliment, etc.) i exigeix una responsabilitat especial en la comunicació de situacions de violència. De la mateixa manera, per a víctimes o testimonis, la nova llei obre una finestra que els empodera: “Entén que la comunicació es pot fer personalment, a més de fer-se a través d’aquells i aquelles que els representen. És un canvi fonamental perquè atorga credibilitat als nens, les nenes i els adolescents i no qüestiona la seva capacitat”.

L’experta va destacar, a més, que es tracta de mecanismes que es preveuen “segurs, eficaços, adaptats, accessibles”, amb un llenguatge que poden comprendre els nens, les nenes i els adolescents, i que s’habiliten diferents mitjans per a la comunicació, donant la rellevància que es mereix el mitjà electrònic.

Anna Greco, investigadora del Grup de Recerca en Victimització Infantil i Adolescència (GReVIA), es va centrar específicament en la capacitat de la llei d’anar més enllà de la detecció escolar en l’àmbit educatiu: “Se situa els professionals educatius al centre de la prevenció evitant tota ambigüitat de competències”, va assenyalar, encara que va reconèixer que es carrega l’escola amb moltes responsabilitats i “per això és imprescindible que se la doti de recursos per a l’exercici d’aquesta funció”.

Col·lectius vulnerables: menors en acolliment, víctimes de tràfic i migrants no acompanyats

Clara Martínez va recordar que dins de la LOPIVI no hi ha un capítol específic que faci referència a nens, nenes i adolescents en especial situació de vulnerabilitat, sinó que es fa una aproximació a aquest col·lectiu a través de tota la norma. Malgrat això, la llei conté mencions especials als infants amb discapacitat, a les persones LGTBI, als migrants no acompanyats i a aquells que estan privats de la cura parental, “però no fa referència específica a aquells que es troben en situació d’acolliment familiar, per la qual cosa seria interessant veure com es desplega una legislació específica respecte a això”. Tanmateix, la llei sí que preveu un apartat específic dedicat als centres d’acolliment residencial, i és més específic amb relació a les responsabilitats que tenen aquests centres en la feina de prevenció i la difusió de les vies de comunicació entre nens, nenes i adolescents.

Amb la nova llei, els serveis socials assumeixen un paper d’articuladors i referents per a tots els altres serveis en cas de violència dels col·lectius vulnerables, detalla Martínez. Per a això, la LOPIVI reforça els equips d’intervenció exigint una multidisciplinarietat en la formació i que es faci de manera contínua, i els plans d’intervenció s’esmenten des de la mirada de suport i reforç a la criança sempre que sigui necessari. L’experta va recordar que la llei promou la creació del Registre Unificat de Serveis Socials sobre Violència contra la Infància (RUSVI), que substituirà el Registre Unificat de Maltractament Infantil (RUMI), per tenir una foto més clara i més completa de la realitat de la violència amb la finalitat d’elaborar una nova estratègia nacional en el tema.

Rosa Cendón posa també el focus en organitzacions més enllà dels serveis socials, com és el cas dels cossos policials i d’estrangeria o els col·legis d’advocats/torns d’ofici, als quals la llei atorga un nou protagonisme en la protecció de la infància i l’adolescència víctima de tràfic: “És imprescindible que s’impulsi la seva formació i la seva conscienciació amb relació al factor d’edat del col·lectiu per evitar la revictimització dels menors”. Coincideix amb aquesta mirada David Rodríguez, que espera que la nova llei “faci prevaler la condició de menors d’edat i no d’estrangers dels nens, les nenes i els adolescents”. Destaca que la llei té la voluntat de fer sentir la veu dels menors en general i els migrants en particular; tanmateix, la realitat mostra que no sempre es respecta aquest principi de la norma.