Institut de Formació Contínua

L'Institut de Formació Contínua IL3-UB i la Fundació Barça obren debat sobre el bullying i la necessitat d'una acció coordinada per fer-li front.

12.03.2018

L'Institut de Formació Contínua de la Universitat de Barcelona IL3, amb la col·laboració de la Fundació Barça, va organitzar una Jornada de Prevenció i Intervenció de Bullying i Ciberbullying, un primer pas d'ambdues entitats que uneixen esforços per donar resposta a un problema imminent de la societat actual.

La jornada va comptar amb la presentació conjunta de Jordi Cardoner, Vicepresident del FC Barcelona i la Fundació Barça i la Dra. Maria Teresa Vilalta, Vicerectora d'Igualtat i Acció Social de la Universitat de Barcelona, seguida d'una taula rodona amb la participació de destacades expertes en assetjament escolar. Ferran Barri, llicenciada en Psicologia i especialitzat en bullying i altres problemes de convivència en l'àmbit escolar, va moderar el debat.
 
'Estem davant un problema complex –va afirmar la Dra. Vilalta– i des de la UB estem convençuts que ni la docència ni l'educació tenen cap sentit si no estan al servei de la societat. Quan les xifres indiquen que, 2 de cada 10 nens en el nostre país pateixen assetjament escolar, la Universitat com a agent social no pot mirar cap a una altra banda'.
 
En representació del FCB, Jordi Cardoner va recordar que una de les línies d'actuació de la Fundació Barça és, precisament, l'acció preventiva i educativa amb l’objectiu de combatre l'exclusió social, al mateix temps que va expressar el seu desig de què 'Algun dia, jornades com aquesta ja no seran mai més necessàries'.
 
La convocatòria va suposar un primer acostament al problema que tindrà continuïtat en el Curs d'Expert en Prevenció de l'Assetjament Escolar que organitza l'IL3-UB. El programa, que començarà el próxim mes d'abril, està pensat per oferir als professionals en àmbits susceptibles (docents, psicòlegs infantils, educadors socials...) les eines necessàries per prevenir, detectar i posar en marxa protocols d'actuació més recomanats davant possibles situacions de violència escolar, sigui presencial o a les xarxes socials
 
Es tracta d'una proposta acadèmica creada amb la pretensió de formar i forçar el debat, la presa de consciència social d'una realitat que està afectant molt dels nostres menors. ‘Davant la dimensió del problema, des de l'IL3-UB s'ha decidit posar al servei d'aquesta causa el nostre coneixement. –va afegir la Dra. Vilalta-. Comptar amb ell implica tenir el millor altaveu, pel que estic segura que aquest curs ens permetrà prendre consciència i trobar la solució '.
 
Dos de cada deu menors són víctimes dels seus companys
 
Des de que l'any 2000 es va fer el primer estudi sobre assetjament en l'àmbit escolar fins avui dia, el problema no ha deixat de créixer fins a arribar a la xifra actual: segons dades recollides el gener de 2018, dos de cada deu menors admeten haver sigut víctimes en alguna ocasió de bullying o ciberbullying, l'assetjament que es practica a través de les xarxes socials.
 
Com va afirmar Carme Panchón, Professora titular de Pedagogia de la Inadaptació Social de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, i una de les expertes que participen en la taula rodona inclosa en la jornada, ‘Segurament l'assetjament sempre ha existit; parlem d'un problema molt antic que es manifesta de distintes formes’ i que ara una combinació de factors ha donat lloc a què es multipliqui. 'L'assetjament escolar ha existit sempre. No obstant això, m'atreviria a dir que les noves tecnologies han fomentat els casos' va afegir Pilar Tintoré, Presidenta de la Secció de Dret de la Infància i l'Adolescència del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) i altra de les expertes convocades. 'Les xarxes socials provoquen una sensació d'impunitat i han aportat un espai de confort fora del control de l'adult, que no ha sigut capaç de controlar la situació'.
 
'La democratització de la tecnologia, el fàcil accés a les xarxes socials, a més de la manca de coneixement dels seus responsables, han facilitat aquestes actuacions que, de vegades, arriben a ser una autèntica crueltat' va explicar Mª José Bartrina,Coordinadora de l’equip Tècnic, Servei de Mediació i Assessorament Tècnic del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. En la seva opinió, s'hauria de treballar en dues línies: la formació en l'ús de les eines digitals per a pares i tutors, però també en la potenciació de les pautes morals. 'S'ha de treballar la moral, el fet de ser bones persones. Sovint detectem que les 'motxilles familiars' que porten aquests nens, tant les víctimes com els agressors, no faciliten un entorn adequat ni l'atenció i formació necessàries als menors, més enllà de l'àmbit escolar'.
 
Al marge de l'espai lectiu, també les activitats escolars són una zona de socialització dels menors i possible escenari de pràctiques d'assetjament. En aquest sentit, Ester Morillas, Coordinadora del Programa Bullying de la Fundació Barça, va fer referència explícita a la relació entre bullying i esport extraescolar destacant que 'Si es tracta d'un fenomen que també es produeix en l'àmbit de les activitats esportives amb una prevalença similar a l'àmbit escolar, l'esport és, al mateix cop, una eina de prevenció d'aquest tipus d'actituds que permet gestionar l'agressivitat, descarregar energia, potenciar l'equip i dotar els nens i joves d'habilitats socials'.
 
'Si no aportes solucions, ets part del problema'
 
Detecció, acció i restauració són les tres fases d'una actuació en la qual tots els implicats han de sumar responsabilitats i esforços. I això inclou a l'assetjat, però també a l'assetjador o assetjadors, familiars, professors, espectadors, a l'administració... És indispensable definir protocols d'actuació comuns que proporcionen seguretat i que doten als menors dels coneixements necessaris per saber reconèixer els símptomes a partir d'indicadors de risc, i quins són els passos a seguir un cop detectat un cas de bullying. 'Aquí tots som responsables' 'Si no aportes solucions, ets part del problema' van ser afirmacions repetides per tots els participants de la taula rodona, els quals van constatar la importància de comptar amb un marc d'actuació clar i definit
 
En referència als processos de detecció, Teresa Cambra, Inspectora d'Educació del Consorci d'Educació de Barcelona, va admetre que 'S'ha avançat moltíssim. Gràcies a la difusió mediàtica, hi ha més atenció de pares, tutors... S'han pautat protocols amb els criteris d'actuació relacionats amb la detecció de l'assetjament, però continuem tenint carències importants en el fet de com compensar a les víctimes. La restauració és una eina de primera magnitud que encara no està resolta'.
 
El programa formatiu de l'IL3, que es planteja com a un espai on abordar la definició de les millors estratègies per fer front a aquestes situacions de violència i afrontar l'obligació de protegir els drets dels menors. Com va afirmar Carme Panchón al tancament de la taula, 'Davant el bullying no han d'haver-hi diferències en les respostes entre els diferents referents, cal un abordatge integral, un treball en xarxa. Si separem formació, acció i investigació-reflexió, no avançarem'.
Universitat de Barcelona
© Institut de Formació Contínua - Universitat de Barcelona C/ Ciutat de Granada, 131 - 08018 Barcelona - Espanya Tel. +34 93 403 96 96 - Telèfon d'Informació: +34 93 309 36 54

Dos campus d'Excel·lència Internacional:

  • BKC - Barcelona Knowledge Campus
  • Health Universitat de Barcelona Campus

Amb la col·laboració de:

  • Banco Santander
  • BBVA