Inauguració del curs d’Els Juliols “Cooperació i Desenvolupament”
Aquest dijous es va dur a terme el curs intensiu d’Els Juliols de la Universitat de Barcelona “Cooperació i Desenvolupament”, en el Centre Cultural Tecla Sala a l'Hospitalet de Llobregat. Han estat presents en l'acte d'inauguració el coordinador del curs José Luis Ruiz-Peinado, professor d'Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona; María Ángeles Sariñena, tinenta d'Alcaldia de Participació, Relacions Ciutadanes, Dinamització Comercial i Drets dels Consumidors de l’Hospitalet de Llobregat; i Josep Desquens i Farrés, director general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya.
María Ángeles Sariñena va apuntar que “a l’Hospitalet es treballa en cooperació internacional des de fa molts anys, forma part del seu ADN. Vam ser el primer municipi juntament amb Barcelona a tenir un pla director de cooperació i tenim un gran ventall d'entitats que treballen en aquest àmbit”. La tinenta d'Alcaldia va celebrar el fet que se sensibilitzi sobre la importància de la solidaritat i cooperació, des de la municipal a la internacional, i va indicar: “Estic convençuda que aquest curs us resultarà molt interessant per conèixer, reflexionar i debatre sobre polítiques de cooperació i desenvolupament.”
Per part seva, Josep Desquens i Farrés va dir: “Vull felicitar a Els Juliols pel seu 25è aniversari, i a l'Ajuntament i a la UB per impulsar iniciatives que parlen de cooperació i desenvolupament” i va afegir: “Des del Govern, la cooperació municipalista és essencial. La nostra cooperació és molt descentralitzada i multinivell, i l’Hospitalet és un exemple excel·lent d'això. Volem continuar en aquesta línia.”
El valor de la cooperació municipalista
Manel Vila, exdirector general de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya, va estar a càrrec de la primera sessió de la jornada, “D'imprescindibles a insignificants”, on va oferir un recorregut exhaustiu de l'evolució de la cooperació al llarg de les últimes dècades. En la seva conferència, va posar l'accent en la cooperació entre Barcelona i Sarajevo com una fita en termes de política de cooperació: “Va iniciar un treball de relacions entre ciutats molt positiu. Si la relació entre ciutats i comunitats —no entre Estats— fos més extensa, molts problemes que hi ha avui en el món serien més fàcils de solucionar”, va explicar i va indicar: “La diplomàcia és competència de tots.”
A continuació, Nicolás Cortés, director del Programa de Cooperació i Solidaritat de l'Ajuntament de l'Hospitalet, va explicar el desenvolupament de la cooperació municipalista i els desafiaments principals als quals s'enfronta en l'actualitat: “el nacionalisme i l'excessiva burocratització i centralitat.” Al seu torn, va apuntar que: “El principal valor de la cooperació de base és que hi hagi nois en un institut d'aquí que coneguin uns altres que siguin al Senegal, que una cooperativa d'aquí patrocini futbol femení al Marroc, que hi hagi interrelacions per baix. D'aquesta manera, se sensibilitza sobre les desigualtats que hi ha en el món i es genera un sentiment de ciutadania global.”
La universalitat i la solidaritat, principis clau
Marina Juan Mateu, tècnica de projectes de Cooperació Internacional de Creu Roja a Catalunya, va estar a càrrec de la dissertació “Cooperació Internacional: la labor humanitària de Creu Roja”, on va explicar la història i el treball que realitza la Creu Roja espanyola, amb presència en uns 43 països, uns 275 projectes actius i 115 delegats expatriats, guiats pels principis fonamentals d'humanitat, imparcialitat, neutralitat, independència, voluntariat, unitat i, finalment, la universalitat, que refereix a l'activitat de cooperació internacional. Així mateix, es van realitzar videoconferències amb altres dues tècniques en actiu a Gàmbia i Moçambic, que van compartir les seves experiències i la labor que duu a terme la Creu Roja en tots dos països africans.
Finalment, la historiadora, investigadora en exili contemporani i exili espanyol, Rocío Arnal, va realitzar la conferència “De l'Atlàntic al Pacífic, tres exilis i una nova llar”, en la qual va oferir un recorregut per la seva pròpia experiència i la d'altres espanyols, xilens i argentins exiliats, que van ser acollits en el Col·legi Madrid de Mèxic entre les dècades de 1940 i 1970. A través d'un entramat d'històries de vida carregades de dolor i resiliència, la historiadora va posar en valor la importància de la solidaritat i l'acolliment per suportar el trauma de l'exili polític.
Amb tot, va ser una jornada on es van abordar les diverses arestes de la cooperació i el desenvolupament internacionals, des d'una perspectiva transversal i multinivell, amb exponents d'alt nivell i experiències de primera mà en cooperació internacional, autonòmica i municipalista, dutes a terme tant per part d'institucions governamentals com d'organitzacions de la societat civil.